El moviment feminista o feminisme social és un moviment social i polític que defensa i promou la igualtat de drets i deures entre dones i homes i qualsevol persona de qualsevol gènere i afinitat afectiva. Ho fa lluitant per l’eradicació de qualsevol tipus de dominació o de discriminació social per raó de gènere. 

El feminisme actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l’acció mitjançant la teoria i l’acció per mitjà de la pràctica. Té com a objectiu procurar millorar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona per raó de sexe.

És un moviment social que té més d’un segle de vida, però no és fins a finals dels anys seixanta quan neixen a Catalunya les primeres organitzacions de dones, dins i fora dels partits polítics, que comencen a conformar el que seria el moviment feminista tal i com s’entén actualment.

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al juny de 1976, van trencar el silenci després de molts anys de dictadura. En aquella dècada, les reivindicacions se centraven en l’educació i el sexisme, l’abolició de les lleis que generaven discriminació, la legalització dels anticonceptius, el dret al propi cos, l’eradicació de la prostitució, la defensa dels drets de les prostitutes i l’amnistia per a les dones empresonades per delictes específics.

En els inicis dels noranta, emergeix el debat sobre formes organitzatives per avançar en l’articulació de el moviment, sigui amb dones autònomes i independents o amb les que participen en altres organitzacions, lluites i espais. En l’era de la globalització les lluites passen a tenir una doble dimensió, transnacional i local, i els nous feminismes emergents s’interrelacionen per reinventar-se a dos nivells.